10 punts per saber si som uns bons tarascaires

Bon dia i benvinguts a tots els tarascaires del món!

Encetem aquest blog presentant-vos una sèrie de curiositats sobre la Tarasca, concretament la de Barcelona.

Sabem que molts de vosaltres no coneixeu moltes coses sobre aquesta peculiar figura del bestiari català, així que us volem presentar aquest breu decàleg per donar-vos més informació sobre la fera i ajudar a situar-vos millor en tot aquest món! :)

Tot llest… comencem!

-          La Tarasca de Barcelona va ser creada l’any 1993 per l’escultor Xavier Jansana, i es portada per l’Associació de Geganters, Grallers i Bestiari de la Barceloneta. Forma part del seguici històric de la ciutat.

-          El seu origen neix a través d’una llegenda de la població de Tarascó, a la regió de Provença (França), que explica que hi havia una bèstia que vivia entre la boira i als aiguamolls, i que tenia la població aterrida perquè es dedicava a devorar joves donzelles.

-          La seva presència en la imatgeria festiva històrica de la ciutat és incerta i no està documentalment demostrada, per això l’any 93 es va recuperar a imatge i semblança de la de Tarascó.

-          La Tarasca, com altres figures del bestiari popular de Barcelona (l’Àliga, la Víbria, el Drac, la Mulassa, etc) pot realitzar dues funcions diferents:  treu foc als correfocs i espectacles pirotècnics i llança aigua i caramels a les cercaviles i actes protocol·laris. Son com dues cares: de dia la simpàtica i de nit l’agressiva!

-          Durant els actes protocol·laris, la Tarasca duu uns elegants faldons de color groc i blau, els colors de la bandera de la Barceloneta, i una corona de roses al coll. Tanmateix, durant els correfocs no els porta, per tal de protegir aquests elements del foc.

-          A causa del seu caràcter femení i la llegenda que deia que devorava donzelles, només és portada per dones.

-          Els seus 200 quilos de pes fan que sigui la única bèstia que no pot ser carregada sobre les espatlles com la resta de figures, sinó que ha de ser arrossegada amb unes nanses que porta als laterals i per darrere.

-          A diferència d’altres tarasques de la resta d’Espanya, la de Barcelona no té cap vinculació religiosa amb la festivitat del Corpus, ni tan sols surt en cercavila durant aquesta festa.

-          La Tarasca té el seu propi ball, amb música interpretada pels grallers de la colla de la Barceloneta. Es fa en ocasions especials, com les festes de la Mercè o les festes de Sant Miquel, del barri de la Barceloneta.

-          Durant l’any està permanentment exposada a la Casa dels Entremesos, amb la resta de gegants i imatgeria festiva del districte de Ciutat Vella de Barcelona, al costat de la Catedral.

Un bon assortit per a començar, no us sembla? 

Esperem que hagueu gaudit de la lectura, amics tarascaires! Ens veiem al proper post.